És temps de silenci, d’observar què passa interiorment dins el nostre cos. Quins sentiments tenim, però sobretot quines emocions ens surten.
Tanco els meus ulls i la meva ment queda
relaxada i en silenci, però és aleshores quan veig una realitat que omple la meva ànima
de llum i claretat.
En quin moment no l’he escoltat i quan no li
vaig fer cas. La bellesa i l’harmonia han estat perdudes degut a la ira, l’orgull i
la crítica…però això és el que significa la falta de silenci i pau interior.
A l’entrar en pau amb tu mateix, entra la pau
del silenci. Calma els desitjos les il.lusions però és aquest moment que l’ho vell
desapareix i allò nou neix en tu.
Si vols trobar la teva raó de ser, el perquè
has nascut, dins el silenci ho trobaràs.
Observo el meu voltant, no jutjo, observo de
nou i entenc que la meva vida és un regal.
Deixo les meves preocupacions a un costat, no
tinc necessitat de dur un equipatge passat, ja que el meu cor té la necessitat de
seguir amb un viatge meravellós que és la meva vida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada