Aquest matí
tenia una sensació un tant estranya al meu pit. He decidit
preparar-me un te i sortir al jardí.
Una sensació
d’angoixa m’acompanya des de feia dies, una pressió que em provocava
dolor, poder massa canvis dins meu, dies més curts i freds…
Però no
estava sola, m’acompanya un preciós cavall de color blanc. Estava
tranquil, lliure i de mica en mica el meu dolor anava desapareixent
entre glop i glop la meva sensació de llibertat anava eixamplant el
meu pit.
El soroll
del mar que tenia davant la casa ens anava acompanyant en aquest camí
a la alliberació dels problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada